Un lloc per pensar
Aquesta fotografia és propietat del seu autor i no pot ser utilitzada sense el seu consentiment.
Autor: uri
Visualitzat 258 vegades.
Categoria: » Objectiu indiscret
Data: 13:28:59, del dia 30-09-08
Valoració: Bona
Exp.0'6 segons IS
ISO-400Av
Avui us penjo aquesta foto del Salt de l'infern d'Arbúcies... després de 4 intents en més d'un any per trovar-lo i un munt de caigudes, esgarrinxades i hores invertides perdent-me en la riera el vaig trobar gràcies a l'ajuda de'n Met.
Com veieu és un lloc màgic, un lloc espectacular, un lloc ideal per deixar córrer la imaginació i deixar fluïr els sentiments que tant acostumem a amagar per motius que no comprenc.
He decidit pujar aquesta foto perquè s'adiu molt (al meu entendre) amb l'escrit que un INTRÈPID SOMIADOR m'ha fet arribar tot demenant-me que el pengés, llògicament un tresor així no es pot quedar en un calaix i l'única feina que he tingut ha sigut trobar una foto que estigués a l'altura de la situació. El tema estava complicat i tot i que no ho he aconseguit, almenys no quedaré en ridícul.
aquí va el text:
EN EL MÓN DE LES FADES TOT ÉS POSSIBLE,ÉS UN MÓN IMAGINARI ON TOT TIRA ENDAVANT EN EL DIA A DIA GRÀCIES A SOMNIS FETS REALITAT!!!
ON TOT ÉS MAGIC I L´AIRE QUE ES RESPIRA TÉ UN SIGNIFICAT ESPECIAL I ON A LA BRISA QUE T´ACARONA LA CARA LI DONES EL NOM MÉS DESITJAT.
TOT TÉ UN ALTRE COLOR,EL COLOR DE LA LLIBERTAT,ON NO HI HA CAMINS MARCATS NI FUTURS EMMASCARATS!!!!!!!! PERÒ TOCA TORNAR AL MÓN DELS MORTALS,AMB L´UNIC CONSOL DE MIRAR ELS ESTELS, QUE SEMPRE IL.LUMINARAN ELS BOSCOS ON FOLLETS I FADES LLUITEN PER FER POSSIBLE QUE ELS INTRÈPIDS SOMIADORS TINGUIN ENMIG DE LA NECESSITADA SOLEDAT,UN LLOC ON PODER TANCAR ELS ULLS I ACARICIAR LA TANT PREUADA FELIÇITAT.
La meva reflexió final, a més de treure'm el barret amb el text, és donar-li les gràcies per fer-me'l arribar i per concedir-me l'honor de poder penjar això.
Amb tot recordar-te que les paraules no són res més que els sentiments escrits, i que unes paraules sense sentiments són com un estel sense llum, com uns ulls sense estels, com un rostre sense un somriure, com uns braços sense ningú a qui poder abraçar, com una llàgrima sense poder aixugar, com un got buit... sense sentit, sense contingut, sense alegria.... sense utilitat...
Que aquell estel que brilla per nosaltres en el cel, i que alguns dies hem vist brillar junts, no s'apagui mai. Que no deixi mai de brillar amb força i constància i vigila amb les decisions que prens... un error pot ser fatal i pot fer que el teu estel s'apagui... espero amb totes les meves forces, que aquest no sigui el meu cas en aquest moment de la vida, però espero sobretot que no sigui MAI el teu cas.
una abraçada molt forta i merci per deixar-me penjar l'escrit,
Que els somnis siguin cada dia la teva font de llum i de força i no oblidis mai que l'esperança és l'últim que hem de perdre, doncs és el que més força ens dóna i el més important en la vida. Un dia sense esperança és una nit sense estels, un mar sense aigua, un cel sense Lluna o un dia sense Sol.
d'un estúpid somiador a un intrèpid somiador
un error es comet en un instant i pots lamentar-lo tota una vida. I potser ni amb una eternitat tindràs prou temps per arreglar-lo.
Visualitzat 258 vegades.
Categoria: » Objectiu indiscret
Data: 13:28:59, del dia 30-09-08
Valoració: Bona
Descripció
f/3'5Exp.0'6 segons IS
ISO-400Av
Avui us penjo aquesta foto del Salt de l'infern d'Arbúcies... després de 4 intents en més d'un any per trovar-lo i un munt de caigudes, esgarrinxades i hores invertides perdent-me en la riera el vaig trobar gràcies a l'ajuda de'n Met.
Com veieu és un lloc màgic, un lloc espectacular, un lloc ideal per deixar córrer la imaginació i deixar fluïr els sentiments que tant acostumem a amagar per motius que no comprenc.
He decidit pujar aquesta foto perquè s'adiu molt (al meu entendre) amb l'escrit que un INTRÈPID SOMIADOR m'ha fet arribar tot demenant-me que el pengés, llògicament un tresor així no es pot quedar en un calaix i l'única feina que he tingut ha sigut trobar una foto que estigués a l'altura de la situació. El tema estava complicat i tot i que no ho he aconseguit, almenys no quedaré en ridícul.
aquí va el text:
EN EL MÓN DE LES FADES TOT ÉS POSSIBLE,ÉS UN MÓN IMAGINARI ON TOT TIRA ENDAVANT EN EL DIA A DIA GRÀCIES A SOMNIS FETS REALITAT!!!
ON TOT ÉS MAGIC I L´AIRE QUE ES RESPIRA TÉ UN SIGNIFICAT ESPECIAL I ON A LA BRISA QUE T´ACARONA LA CARA LI DONES EL NOM MÉS DESITJAT.
TOT TÉ UN ALTRE COLOR,EL COLOR DE LA LLIBERTAT,ON NO HI HA CAMINS MARCATS NI FUTURS EMMASCARATS!!!!!!!! PERÒ TOCA TORNAR AL MÓN DELS MORTALS,AMB L´UNIC CONSOL DE MIRAR ELS ESTELS, QUE SEMPRE IL.LUMINARAN ELS BOSCOS ON FOLLETS I FADES LLUITEN PER FER POSSIBLE QUE ELS INTRÈPIDS SOMIADORS TINGUIN ENMIG DE LA NECESSITADA SOLEDAT,UN LLOC ON PODER TANCAR ELS ULLS I ACARICIAR LA TANT PREUADA FELIÇITAT.
La meva reflexió final, a més de treure'm el barret amb el text, és donar-li les gràcies per fer-me'l arribar i per concedir-me l'honor de poder penjar això.
Amb tot recordar-te que les paraules no són res més que els sentiments escrits, i que unes paraules sense sentiments són com un estel sense llum, com uns ulls sense estels, com un rostre sense un somriure, com uns braços sense ningú a qui poder abraçar, com una llàgrima sense poder aixugar, com un got buit... sense sentit, sense contingut, sense alegria.... sense utilitat...
Que aquell estel que brilla per nosaltres en el cel, i que alguns dies hem vist brillar junts, no s'apagui mai. Que no deixi mai de brillar amb força i constància i vigila amb les decisions que prens... un error pot ser fatal i pot fer que el teu estel s'apagui... espero amb totes les meves forces, que aquest no sigui el meu cas en aquest moment de la vida, però espero sobretot que no sigui MAI el teu cas.
una abraçada molt forta i merci per deixar-me penjar l'escrit,
Que els somnis siguin cada dia la teva font de llum i de força i no oblidis mai que l'esperança és l'últim que hem de perdre, doncs és el que més força ens dóna i el més important en la vida. Un dia sense esperança és una nit sense estels, un mar sense aigua, un cel sense Lluna o un dia sense Sol.
d'un estúpid somiador a un intrèpid somiador
un error es comet en un instant i pots lamentar-lo tota una vida. I potser ni amb una eternitat tindràs prou temps per arreglar-lo.
Característiques EXIF
Crítiques de la fotografia
peremagria
a les 15:34:50, del dia 30-09-08
Cal valorar Una foto d'un lloc quasi perdut, o mig oblidat, sempre es una bona foto encara que sigui pel record o per gaudir-ne'n altres persones que segut moltes no hi poden arrivar-hi., ja que, Es el meu entendre, i aquest consell continuament el poso en pràctica degut a les visions aèries que jo tinc d'indrets on ningú por veure sino es que hi arrivi volant i que el pilot s'atreveixi.Com millorar-ho?
Crec que fent un filtratje , encara que fos automàtic dels colors, treuriem aquesta mica d'excés de groc.
Pregunta : Encara existeix una pista foresta del Montseny a Arbucies que al arrivar a una masia et cobraben el peatge, i una senyora gran que ja deu haver passat a millor vida et feia aquelles pregunta de... Nois com esteu d'ous ?, doncs ella tenia moltes gallines i pretenia que li compresim una dotzena d'ous.
Germinal a les 19:47:44, del dia 30-09-08
Cal valorar Una foto mol bonica i pel que dius dificil de captar que t'ha quedat molt be, ja que, és un salt d'aigua espectacular que no deu ser massa assequible i això te merit.Com millorar-ho?
Pot ser que el colors groguencs no siguin pas massa naturals, la part cremada que hi ha a dalt en deu ser la causa.
Un escrit molt ben fet i el teu coemnari també.
Salut company!
nando
a les 19:37:01, del dia 04-10-08
Cal valorar Oriol la fotografia es preciosa i cal valorar tot l'esfors i temps necessari per acosegir-la, ja que, ---Com millorar-ho?
---
Salut
Comentaris de la fotografia
JOANFA
a les 22:28:00, del dia 12-10-09
Un altre treball....casualment descobert amb les fotografies aleatories....hi que veig que a dia d´avui 12.10.09...22:24 PM....té una valoraciò d´acceptable i una visita de 165....i lo mes estrany...(i que tristament....es un altre company que fà també molt de temps que no exposa....Trist i llatimos)Aquesta fotografia...per mí....es un molT bon treball....en tots els conceptes (Composiciò....calitat...enfocament...i sobretot "Transmet molt".....Autors com tú....per desgracia....es una pena que no exposeu....dons sou uns autentics artistes......i es una llastima el no poder gaudir dels vostres treballs. Salut company.!L'Exposició de fotografia més gran en català.