Us deixem 20 consells a tenir en compte alhora de fer les fotografies.

1. El pols: Aguantar la camera amb fermesa i amb les dos mans, amb els colzes enganxats al cos, millor si podem estar recolzats , o tombats a terra i la solució ideal es fer servir un trípode i disparador a distancia o amb temporitzador, ja que, si disparem a pols, prémer el disparador amb suavitat per evitar que la fotografia no surti nítida.

2. Tranquil·litat: Agafar-se el temps necessari per mirar, observar, estudiar i seleccionar l’enquadrament de la imatge que volem composar i evitar els elements, que molestin i no aportin informació sobre les sensacions que volem transmetre, amb la imatge a captar.

3. Angles: Quan trobem un motiu interessant fem fotos des de angles diferents. Cal tenir en compte que amb cameres compactes, el contorn no és el mateix el que veiem pel visor que el que registrarà l’objectiu.

4. Horitzons: Hem de tenir cura que els horitzons no ens quedin inclinats.

Seguir llengint »

La fotografia es l’acció de gravar imatges que queden fixades en un material sensible a la llum per efecte de la cambra fosca. Hi ha autors que situen el coneixement de la cambra fosca, en els dibuixos y pintures rupestres de la prehistòria i a noms com Niepce o Aristóleles entre altres.

El següent pas en l’historia de la fotografia la situen a mans de dos filòsofs de la Edat Mitja, el cèlebre científic àrab Al-Hazen y el monjo franciscà Roger Bacon varen fer una sèrie d’investigacions sobra l’òptica i varen arribar a la conclusió que es podien configurar imatges a traves d’un vidre amb la finalitat de projectar-les en un suport.

Un cop aconseguit el concepte de la imatge reflexada, el pas següent fou conservar-la i va ser en el segle XIX quan Thomas wedgwood, va començar a investigar en aquest camp i va aconseguir imprimir una imatge sobre cuir, però no va aconseguir que aquesta imatge tingues durada.

Seguir llengint »

El mes d’Agost s’ha acabat i amb ell el primer concurs mensual EnfoCAT, amb el tema Balances fiscals.

El guanyador d’aquest ha estat per l’usuari sebastià que amb la fotografia “Estem ben estacats” i amb 24 punts s’ha proclamat guanyador del primer concurs, felicitats.

La fotografia es una forma més d’expressió artística, una altre mitjà de transmetre com: la narrativa, la poesia, la música , la pintura, etc. Però quan considerem que una fotografia és bona i quins criteris hem d’aplicar per valorar-la?. Doncs exactament els mateixos que faríem servir per valorar un altre mitjà d’expressió artística, dels que abans hem esmentat, “el missatge que porta implícit la fotografia”.

Això vol dir:
-Interpretar: que va motivar al autor a capturar aquesta imatge?, que ens transmet?, quins sentiments o emocions ens desperta?, ens explica una historia o relat? Etc.
Hem de tenir clar que una fotografia no ha de ser una simple copia de la realitat que hem aturar per un moment , una fotografia ha de parlar-nos d’emocions, de sentiments, de bellesa, de crueltat i fins i tot no té per què ser ‘estàtica’. Un cop interpretat el missatge hem d’analitzar “la creativitat” per tant hem d’observar la composició.

Seguir llengint »

A la galeria Bonarie Contemporanea de l’Alguer, el mes de juliol de 2008, va tenir lloc, l’exposició de l’obra del fotògraf, de Càller, Francesc Nonnoi amb el títol “L’ull de Nonnoi il•lumina la Sardenya”

L’ALGUER - Francesc Nonnoi, quaranta set anys de Càller, és lo protagonista de Vento di Mare,la mostra de fotografies curada de Salvatore Ligios a la galeria Bonaire Contemporanea al carrer Principe Umberto 39. Los temes principals de l’exposició son la marina, entre esperit de competició i poesia, i una atenció a l’isola amb los deferents paisatges. La mostra de fotografies de Nonnoi, professional premiat i apreciat en tot lo mon, i fa part del programa de la nona edició de Isole in Viaggio, manifestació de teatre, musica, ball i arts visuals.

Neix a Cardona el 29 d’abril del 1924. Té quinze anys quan impressiona amb les seves primeres fotografies, i al cap de poc temps, s’inicia en la pràctica del revelatge i es dedica a anar descobrint els secrets de la cambra fosca. Als divuit anys, aprofita els desplaçaments que la pràctica de l’atletisme li proporciona per desenvolupar la seva afecció a la fotografia. Aconsegueix diversos guardons en els concursos i exposicions en els quals pren part.

El servei militar el porta a Mallorca l’any 1945, i aquí inicia una activitat fotogràfica intensa que l’aboca a trencar la tradició familiar de moliners i fabricants de farina. Fixa la seva residència a Palma, i, el 28 d’octubre de 1947, obre el seu primer establiment al carrer de Colom de Ciutat, que serà la casa mare dels quinze que en l’actualitat té la seva empresa comercial.

Seguir llengint »

Va néixer el 1874 a Torres del bisbe, La Ribagorça (Franja de ponent), fill i net de comerciants. Va Compaginar diferents professions. De molt jove es va ocupar del negoci del seu pare, una botiga combinada amb una ebenisteria. Va adquirir coneixements de fotografia molt aviat, els seus primers clissés els va impressionar amb 20 anys. A finals del s. XIX va passar una llarga temporada a Barcelona per aprendre l’ofici de rellotger.

Al tornar a Torres, va instal•lar un quarto fosc i un taller de rellotgeria. També va instal•lar una petita impremta “Interessat en viatjar i conèixer, conspicu lector, pacient i agraït escriptor de correspondència, les seves inquietuds es varen anar apagant amb l’edat i pràcticament ja no se li coneix, obra fotogràfica amb posterioritat a 1925” va morir el 1956, l’arxiu del fotògraf Andres Burrel. Es del seu entorn mes proper: Torres del bisbe, Graus, Benavarri i tota la Baixa Ribagorça van passar per la seva càmera. Majoritàriament son retrats individuals i col•lectius així com escenes d’esdeveniments importants de la vida local com la visita del Bisbe o d’un diputat a les Corts.

Seguir llengint »

Francesc Jarque Bayo, fotògraf, va nàixer a València el 1940. Professor de fotografia a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de València i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i per tant el primer fotògraf nomenat Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles . Ha sigut Premi a la Llibertat d’Expressió per la Unió de Periodistes del País Valencià i Premi al Treball Fotogràfic continuat en els IV Premis Túria. Destaquen les seues exposicions, “Ilusitània, Paisatge al Carbó”, “Tirant al Blanc” , “Al so que toquen” i “L’home i la Pedra 1 i 2”.

Seguir llengint »

A les sales de l’Obra Cultural, de l’Alguer, va tenir lloc les exposicions del fotògraf autodidacte alguerès, Gabriel Monti.

Al carrer Arduino a la seu de l’Obra Cultural, la inauguració de la primera mostra fotogràfica de Gabriel Monti “Habanero Varaneando”, amb a la participació de l’escriptora sarda Bianca Pitzorno. Un viatge de records i d’emocions velles, una realitat així lluny ma al mateix temps a prop pels moments de la vida de cada dia fotografats de Monti. Lo jove és un apassionat de fotografia, autodidacte i és la primera volta que organitza una exposició de les sues fotos, cercant de transmetre a qui les mira les emocions d’un moment.

Seguir llengint »

Valentí Claverol i Cirici (1902-2000) fotògraf pioner a Andorra pertany a la nissaga de fotògrafs anomenada els Claverol.

Va néixer a la Seu d’Urgell el 24 de novembre de 1902. Fins als 14 anys va viure a la Seu d’Urgell on va estudiar a l’escola de La Salle. Quan el seu pare va morir, va traslladar-se a Barcelona on va començar a treballar en una fàbrica tèxtil seguint la tradició familiar. Aleshores, per casualitat, l’empresa Eastman Kodak Company el va contractar. Eastman Kodak era aleshores una de les primeres companyies internacionals europees que oferia accions als seus treballadors. Això feu despertar en Valentí l’interès per la fotografia. Al començament, només volia guanyar una mica més de diners i els caps de setmana Valentí feia fotografies sobretot en àmbits on no hi havia competència, com ara els camps de polo de Barcelona, o els primers vols de l’aeròdrom de Barcelona.

Seguir llengint »