L’autor és en Manel, més conegut com a ManuBCN. Felicitats!

La futura fotografia arriba a l’ull després de diverses reflexions. El primer que cal fer la llum (línia groga, en la imatge) és entrar pel lent (gris clar a la foto), i després xocar contra el primer mirall (línia gris fosc) que està situat entre el lent i la pel • lícula. El mirall reflecteix la imatge sobre una pantalla mat (línia verda). La imatge després és recollida per un pentaprisma, que corregeix les inversions, tant lateral com vertical, i després retorna la imatge ja completa al visor.

El pentaprisma és la base del sistema reflex, ja que gràcies a diversos miralls re-col•loca la imatge en la seva posició original perquè pugui ser vista a través del vidre esmerilat que és el visor. El pentaprisma té cinc costats, dos d’ells són miralls, un corregeix la inversió lateral i l’altre la vertical; les altres tres cares són platejades.

Amb aquest sistema, les reflex avantatgen a les càmeres, per visor òptic, al poder pre-visualitzar la imatge final. L’únic inconvenient d’aquestes màquines de fotografies és que són més grans, pesades i costoses que les càmeres compactes, que utilitzen visor òptic.

Les primera càmera reflex va ser inventada per Jeno Dulovits, a Hongria durant la segona guerra mundial el 1943. La cridar Duflex, i va ser produïda en sèrie el 1948.

Però avui en dia hi ha tres tipus de càmeres reflex: les SLR, reflex d’un objectiu, i les TLR, reflex d’objectius bessons; sumant les dslr, càmera reflex digital. La més comú és la SLR, si bé avui dia està sent substituïda per la dslr.

La càmera rèflex de dos objectius té l’avantatge que un sempre segueix veient la imatge, fins i tot quan ja l’ha pres, cosa que no passa amb la SLR, ja que en prendre la fotografia el primer mirall es tanca perquè la llum impressió la pel • lícula, i així aquesta mateixa llum no és reflectida al pentaprisma i per tant no arriba al visor.

El guanyador d’aquest ha estat per l’usuari Naldos que amb la seva fotografia que amb un resultat de 59 punts s’ha proclamat guanyador del concurs, felicitats.

Felicitats company!

El nostre company Albert Aymà-Auberyzon (albertayma) ha dissenyat un calendari per aquest 2009, és un document en format PDF que tothom és pot descarregar des del seu web www.albertayma.com.

Aquest calendari és un exemple més de com la fotografia està present en molts àmbits i com se’n pot treure profit, si més no per no tenir-les guardades a l’ordinador o en algun àlbum.

Des d’aquí només ens queda doncs felicitar l’Albert Aymà per aquest treball i deixar-lo disponible per tothom.

Per aquest motiu i per si teniu la idea d’anar a la capital holandesa, Amsterdam, us informem de la secció que ens ofereix Destinia per trobar hotels a Amsterdam d’una manera fàcil, ràpida i còmode.

Tot i que el web no és en català (una llàstima) aquesta secció ens permet triar i remenar entre els diversos hotels de la ciutat i trobar ofertes d’escapades, ja que ens permet llistar-los segons les nostres prioritats, com poden ser la categoria, les valoracions dels altres usuaris i el preu aproximat que ens costarà.

A més ens permet endinsar-nos una mica i conèixer les característiques més importants de l’hotel mitjançant una fitxa amb informació genera, els serveis i una galeria de fotos (molt important per saber on vas).

Un cop allotjats a la ciutat podrem gaudir fent fotografies, de l’encant arquitectònic de la ciutat, on captar fotografies turístiques com per copsar l’ambient, totalment diferent al nostre, que es respira als carrers. No hi ha dubte en que Amsterdam té un dels centres històrics més grans d’Europa amb edificis principalment del segle XVII. La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semi-circulars.

D’altra banda alguns llocs d’interès, on treure el cap, són el Rijksmuseum, el Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, el Museu de la Casa de Rembrandt, la Casa d’Anna Frank, el Concertgebouw (sala de concerts de l’orquestra), així com el districte roig.

No cal dir que agafar un llampec és complicat i s’ha de tenir paciència, ja que hauràs de tirar un bon grapat de fotografies per poder-ne aprofitar una. Els consells són relativament fàcils:

1. Utilitzar un trespeus i apuntar cap a la zona on van apareixen els llampecs, haurem d’utilitzar un gran angular.

2. Fer servir un valor ISO més baix del normal.

3. El diafragma millor tenir-lo tancat amb un f/10 per exemple.

4. Proves, hauràs d’anar fent proves per veure com queda millor.

5. Temps d’exposició, si és de dia no necessitaràs gaire temps, però si és negra nit ja pots començar amb 10 segons.

6. Fer servir un disparador remot, per no bellugar la camera al apretar el botó. Si no en tens i vols fer servir el comptador, pots fer servir el truc de calcular els segons entre tro i llampec, per saber aproximadament quan sortirà el pròxim.

Com sabreu s’ha de tenir una mica de sort per enganxar el llampec quan tirem la fotografia, és per això que recomanem utilitzar un temps d’exposició llarg i el diafragma ben tancat. Per últim dir, que millor estar a cobert i no sota un arbre.

El tema del concurs era: “l’Albera, patrimoni natural, monumental, cultural, costums, i paisatge urbà”

L’Albera és el massís limitat: a l’oest pel Voló i la Jonquera, a l’est per Argelers de la Marenda i Llançà, al nord amb les poblacions del Portús, les Cluses, Sant Joan i Sant Martí de l’Albera, Montesquiu, Vilallonga dels Monts, Sant Genis de Fontanes, Sant Andreu, la Roca, Sureda, Cotlliure, Port Vendres, Banyuls de la Marenda i Cervera i al sud amb Cantallops Capmany, Sant Climent de Sescebes, Rabós, Espolla, Vilamaniscle, Garriguella, Colera, i Port Bou.

El concurs l’organitza la Secció de fotografia de l’ACEJ (Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca) i el patrocina l’Ajuntament de la Jonquera.

Cal destacar que entre els premiats hi ha un usuari d’EnfoCAT, Sebastià Corominas i Ribas (sebastia) que va obtenir el Segon premi.

La temperatura és un factor determinant que sovint és font de problemes tècnics, per això és recomanable no exposar la càmera a humitats extremes, ni deixar la càmera en llocs que hi hagi altes temperatures, com per exemple dins el cotxe en dies de forta calor o d’un sol intens. D’altra banda cal tenir especial cura en ambients amb salinitat.

Quan no utilitzem la càmera, aquesta s’ha de guardar en fundes acotxades per el seu perfecte manteniment, òbviament també s’han d’evitar cops ja que sovint poden trencar alguna peça, ja que trobar un recanvi és converteix en una missió impossible.

Com a últim punt a destacar, el d’estudiar el manual de la camera, atès que hem de conèixer perfectament les seves funcions i característiques.

1. Els ulls: Enfocar sempre els ulls del model.

2. Detalls: Mostrar al màxim tots els detalls del rostre.

3. Posició: Buscar una posició o expressió característica de la persona que s’està retratant.

4. Il·luminació: Per donar importància als detalls com per exemple, a les arrugues de la cara cal il•luminar per cada costat per evitar les ombres.

5. Talls: No fer talls per les articulacions del cos com poden ser els genolls, la cintura, etc.

6. Naturalitat: Aconseguir naturalitat tant en el comportament com en l’expressió dels models.

Esperem que us siguin útils.